Saltar a continguts

FIRART Associació d'Art de Sant Cugat

Navegació

Menú principal

Fragments d'Art

25/05/2005
Text de Baltasar Porcel pel catàleg de l'Exposició " Lectura plàstica del text literari"


Firart, enguany


Sant Cugat és, en els seus carrers dels anys i dels segles, en el món ample i solemne del Monestir, una vila en veritat acollidora i porosa, la muntanya blavosa de Collserola i la plana ondulada del Vallès. El Sant Cugat nou és una altra cosa, és la ciutat europea mesclada amb l?americana, son els maons i els jardinets, els carrers arbrats, tan agradable tot com impersonal. I aquest és el Sant Cugat que guanya en la imatge i en la vivència i tothom n?està content. O sigui, que endavant.
Per això endavant també amb Firart que, en ple centre del poble antic, al carrer Rusiñol ara feliçment peatonalitzat, obre els diumenges la seva petita fira dispersa dedicada a l?art, amb la singularitat que són els propis creadors i artesans els que ofereixen la seva obra. El fenomen és fresc, aporta varietat, ofereix la possibilitat de descobriments. És un plat fumejant, del fogó a taula. Com era el dels seus antecedents, tan lligats també a Sant Cugat: la fira i els firaires medievals. L?avui i l?ahir, una raó magnífica.
Fa onze anys que Firart existeix i en fa quatre que realitza aquestes mostres col?lectives i ofertes. Enguany, encara amb més ganes i intenció, doncs son una trentena les obres i els artistes que, arribats de disciplines diferents, hi exposen, alguns aliens a l?organigrama de Firart, però tots abocats amb voluntat a la creació i a la gent.
I al llibre, a la lectura, perquè aquest 2005 per a nosaltres constitueix l?any que commemora el modest i entranyable miracle de l?edició i l?entotsolament abismal que requereix un volum de qualsevol matèria, el seu potencial intern regenerador per a nosaltres mateixos.
En aquest Firart hi ha tendències diverses: el naturalisme de la figuració i del paisatge, les instal?lacions que sempre resulten un repte i un laberint, l?abstracció amb la seva proposta de totalitat, l?art conceptual i l?art pobre que rastregen en la idea i en l?humilitat per a oferir-nos una mirada nova sobre l?entorn? Què és millor o qui és més interessant? Doncs no ho sé. Cada proposta requereix una resposta, el que cal és passejar, observar la peça allí posada, escoltar-nos l?interior i en sentir una crida admetre-la amb la joia callada de qui sap que trobant una altra veu troba un reflex d?ell mateix.
I llavors comprar l?obra, marxar cap a casa: no és poc haver absorbit un novell al?licient de vida, un signe de bellesa i una fita d?inquietud.

Baltasar Porcel