FIRART Associació d'Art de Sant Cugat

 Els darrers canvis tecnològics, la revolució digital i la crisi desfermada per la caiguda de Lehman Brothers l’any 200 perfilen un nou escenari que ens obliga a mirar el passat amb uns altres ulls. És des d’aquí que els anys seixanta, i molt especialment 1968, apareixen com aquell moment on el projecte modern d’arquitectes com Le Corbusier i Walter Gropius col·lapsa definitivament, per donar pas a tot un seguit d’utopies i propostes teòriques que en molts sentits prefiguren l’art, el disseny i l’arquitectura del segle XXI. L’any 1968 és, per suposat, l’any del Maig francès i de la Primavera de Praga; però també és l’any de la contraofensiva del Tet, on la victòria pírrica d’Estats Units marca l’inici del fracàs a Vietnam; és l’any de la Olimpíada de Mèxic en què Tommie Smith i John Carlos alcen el puny del Black Power mentre sona l’himne d’Estats Units; és l’any en què assassinen Luther King i Robert Kennedy. Tota la tensió de 1968, la fi del somni consumista iniciat després de la segona guerra mundial, està íntimament lligat amb tot un seguit de propostes artístiques i arquitectòniques que ara més que mai apareixen com crucials: el metabolisme japonès, sorgit l’any 1960 arran de Tokyo World Design Conference; l’arquitectura, entre pop i tecnològica, del grup anglès Archigram; els primers experiments cibernètics de Cedric Price; l’activisme polítics de grups artístics d’avantguarda com els Motherfuckers de Nova York; les noves mirades sobre la nostra relació amb el medi, que moviments com el Land Art o el Minimal ens proposen, i també, i és clar, la irrupció del pop i la psicodèlia. En resum, una llarga llista de propostes renovadores que només ara, immersos en plena transformació digital, podem comprendre en tot el seu abast.

Si necessiteu més informació, o ens voleu adreçar alguna consulta en relació a aquest acte, no dubteu a utilitzar el formulari Contactar, i us respondrem el més aviat possible